Hola,
Este matí per la zona de Roquetes - la Caramella hi ha hagut un "orgasme esportiu de muntanya"Ahhhh si !!!, parlo del km vertical de Roquetes, una cursa que ha respòs superant les expectatives més bones.
Que podem dir..... la organització i el muntatge de la sortida, des del pavelló fins a la "zona de guerra" ha estat tan senzilla com ben organitzada, amb la naturalitat d'aquell que porta muntant 1000 curses !! L'aproximació i l'inici igual, en una tranquilitat immensa, silenci, respecte i sobretot amabilitat vers els corredors, ens han rebut a la "caseta", per inciar l'esperat ascens al cim de Caro.
Del recorregut, poca cosa a dir............... bé ho resumeixo, al·lucinant perfecte, ben senyalitzat !!!!!
L'arribada al cim, immensa, en mig del fred, vent i neu, una calurosa multitud de aficionats, acompanyants, participants i organitzadors, rebia als que pujavem per donar-nos una empenta en el tram i no poc, dur final !!
Un cop al cim de les Terres de l'Ebre, la organització no s'ha deixat (per a mi) cap detall, hi havia una furgoneta en material que els participants hem deixat i l'inici (tal com roba per canviar-nos....), un simpatiquíssima xica ens treia el primer somriure de finalització, fent-nos una foto al cim de Caro (un record per emmarcar... i més en lo paissatge que hi havia), penso en la motivació i esperit de sacrifici i col·laboració que tenia la xica en estar allí.... en lo fred que feia !! Però ella, amable com mai animava els més decaiguts per l'esforç !!!
Encara sense baixar cap a Roquetes, ens han ofert un necessari cafè a la caseta de Caro, que puc dir, aquell cafè en aquella caseta de...... 16-20 metres quadrats amb unes 20 persones dintre, sens contar la taula del cafè, ordinadors dels xips i tot això donant sempre preferència als que "més mala cara feien... per l'esforç". La imatge d'aquesta caseta amb aquesta descripció que us intento fer, tranmetia un companyerisme i devoció on, el fred i cansament passaven de llarg, millor dit, no hi tenien lloc !!
La zona d'aparcaments de Caro, Roquetes... ideal, sense col·lapsar el final i amb facilitats i llibertat per a tots.
Que podem dir més, si fins i tot la meteorologia ha tingut enveja de la jornada i ha volgut ser protagonista, sobretot al tram final, on vent, fred, neu, pluja.... i no se que més queia començaven a gelar les cames i el fred anava pujant cap amunt, immobilitzant el cos i incitant a detenir la progressió, però tot el citat anteriorment ha pesat més i la gran majoria de participants ho han aconseguit !!
Per acabar, penso en la xerrada que he tingut amb el meu amic i gran corredor Albert Giné... "pa'ls amics Puça", on parlavem de com estava muntada la jornada, que hi havia, els vehicles per a la roba.... i ell, amb molt bon criteri i com no amb tot l'encert del món (perquè sabia molt bé com estava tot de muntat i preparat) m'ha dit amb un somriure de complicitat, al jo dir-li "pinta bé això heheh": "Tranquil que esta muntat per corredors" i després ha rigut. Pos si Albert quanta raó tens !!!
PD: Tampoc me vull deixar de felicitar als moltissims membres de la organització (Ivan, Cesar, Javier.......la dona de Puça jeje, i molts més) !!
A tots vatros us vull dedicar este escrit !!
Felictats !!
Jordi Bort
Uns dels corredors del km vertical
A.E.Alcanar
diumenge, 21 de novembre del 2010
dijous, 21 d’octubre del 2010
Gran èxit de participació en la UTSM y TSM Serra del Montsant per part de l'A.E.Alcanar
El passat cap de setmana (16 i 17 d'octubre) va realitzar-se la UTSM i la TSM Serra del Montsant. On l'A.E.Alcanar va realitzar un gran paper, ocupant posicions de podí, de la mà de Juan José Oliva (3er absolut i 2on sènior masculí) en la UTSM i de Eva Mª Queralt (2ona absoluta i 1era sènior femení) en la TSM.
El TSM -Trail Serra de Montsant- és una carrera a peu, de 27 Km. i 1000 m de desnivell positiu que s'inicia en Cornudella de Montsant i va progressant pel Camí dels Cartoixans fins Albarca, continua pujant fins el Pla del Grau Gran, i ascendeix fins la Serra Major. Després de conquistar el punt més elevat de la Serra Major, la Roca Corbatera (1.163m) comença la baixada fins a meta passant per la nova seu del Parc Natural, en La Morera de Montsant i, de nou, segueix pel Camí dels Cartoixans fins a la Meta.
En aquesta modalitat, tres participants canareus. Juan Alfara va fer el millor temps canareu, 2:46:57 però, penalitzat amb 1 hora per no portar la motxilla amb el material obligatori per la carrera. Ocupant el novè lloc absolut i sisè sènior masculí.
També destacar la participació de, Eva Mª Queralt, amb un temps de 3:26:36, ocupant així, la segona posició absoluta de la TSM i acabant en primer lloc en la categoria sènior femení. I entrant, juntament amb ella, el seu company de viatge, el també canareu, Antoni Romera amb un temps de 3:26:37, obtenint així la posició 31 en la categoria absoluta i la 18 en la de sènior masculí.
La UTSM -Ultra Trail Serra de Montsant- és una carrera a peu també, asequible, a pesar dels seus 97 Km. i 3.500 m. de desnivell positiu.
El recorregut del UTSM ofereix zones on còrrer per: senderes aèries, entre boscos, senderes tècniques, senderes històriques i fins a senderes místiques. Les ermites de la Serra de Montsant ens acolliran en aquest gran repte deportiu, però sobretot, humà i espiritual. Aquest era la presentació que ens feia la pàgina web de la cursa, en aquesta modalitat, també tres corredors canareus.
En primer lloc, Juan José Oliva, amb un temps de 12:30:10, aconseguint d'aquesta manera la tercera posició en la categoria absoluta, quedant-se només a 5 minuts de la segona posició, una segona posició que si que va poder ocupar en la categoria sènior.
El segon canareu en apareixer, Juanjo Queralt, en la seva primera participació en una Ultra, va aconseguir un temps de 14:09:11 i d'aquesta forma, va entrar a meta en una molt bona posició 22 absoluta i dotzè en la categoria sènior masculí.
També va participar i disfrutar, Juan Andrés Simó "Xaneta" amb un temps de 18:27:51.
A tots ells, moltes felicitats pels reptes aconseguits i deixar l'A.E.Alcanar en un bon lloc!
Aquest cap de setmana, diumenge 24, l'A.E.Alcanar desplaça molts de membres a la Cursa d'Ulldecona per mirar de disfrutar, ja sigui, en la modalitat de la marxa o la cursa. Per a més informació, podeu consultar la seva pàgina web en l'enllaç següent:
http://www.sudactiu.com/
Alex Esteller
El TSM -Trail Serra de Montsant- és una carrera a peu, de 27 Km. i 1000 m de desnivell positiu que s'inicia en Cornudella de Montsant i va progressant pel Camí dels Cartoixans fins Albarca, continua pujant fins el Pla del Grau Gran, i ascendeix fins la Serra Major. Després de conquistar el punt més elevat de la Serra Major, la Roca Corbatera (1.163m) comença la baixada fins a meta passant per la nova seu del Parc Natural, en La Morera de Montsant i, de nou, segueix pel Camí dels Cartoixans fins a la Meta.
En aquesta modalitat, tres participants canareus. Juan Alfara va fer el millor temps canareu, 2:46:57 però, penalitzat amb 1 hora per no portar la motxilla amb el material obligatori per la carrera. Ocupant el novè lloc absolut i sisè sènior masculí.
També destacar la participació de, Eva Mª Queralt, amb un temps de 3:26:36, ocupant així, la segona posició absoluta de la TSM i acabant en primer lloc en la categoria sènior femení. I entrant, juntament amb ella, el seu company de viatge, el també canareu, Antoni Romera amb un temps de 3:26:37, obtenint així la posició 31 en la categoria absoluta i la 18 en la de sènior masculí.
La UTSM -Ultra Trail Serra de Montsant- és una carrera a peu també, asequible, a pesar dels seus 97 Km. i 3.500 m. de desnivell positiu.
El recorregut del UTSM ofereix zones on còrrer per: senderes aèries, entre boscos, senderes tècniques, senderes històriques i fins a senderes místiques. Les ermites de la Serra de Montsant ens acolliran en aquest gran repte deportiu, però sobretot, humà i espiritual. Aquest era la presentació que ens feia la pàgina web de la cursa, en aquesta modalitat, també tres corredors canareus.
En primer lloc, Juan José Oliva, amb un temps de 12:30:10, aconseguint d'aquesta manera la tercera posició en la categoria absoluta, quedant-se només a 5 minuts de la segona posició, una segona posició que si que va poder ocupar en la categoria sènior.
El segon canareu en apareixer, Juanjo Queralt, en la seva primera participació en una Ultra, va aconseguir un temps de 14:09:11 i d'aquesta forma, va entrar a meta en una molt bona posició 22 absoluta i dotzè en la categoria sènior masculí.
També va participar i disfrutar, Juan Andrés Simó "Xaneta" amb un temps de 18:27:51.
A tots ells, moltes felicitats pels reptes aconseguits i deixar l'A.E.Alcanar en un bon lloc!
Aquest cap de setmana, diumenge 24, l'A.E.Alcanar desplaça molts de membres a la Cursa d'Ulldecona per mirar de disfrutar, ja sigui, en la modalitat de la marxa o la cursa. Per a més informació, podeu consultar la seva pàgina web en l'enllaç següent:
http://www.sudactiu.com/
Alex Esteller
divendres, 8 d’octubre del 2010
LA PUJADA AL MONTSIÀ, SINÒNIM D’ÈXIT!
Alcanar es consolida com un referent de les curses de muntanya i aplega de nou a un gran nombre d’afeccionats a l’esport i a la muntanya!
Any rere any, i ja en van quatre, el darrer cap de setmana de setembre es converteix en una cita obligada dintre el món de la muntanya i en una bona ocasió per desplaçar-se a la ciutat més meridional de Catalunya: Alcanar, per poder disfrutar i participar de la Pujada al Montsià – Memorial Francesc Bort (Madro) que enguany ha tingut lloc el diumenge 26 de setembre i que en aquesta ocasió ha format part del Circuit Català de Curses de Muntanya, a banda de formar part també del 3er Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre – Trofeu Pam i Toc.
Aquest conjunt de condicionants han fet reunir a la població del Montsià a nombrosos afeccionats a l’esport i, concretament, al món de les curses de muntanya, destacant la gran afluència de públic i corredors durant el transcurs del cap de setmana tenint el seu punt àlgid a les 8 del matí del diumenge quan ha tingut lloc la sortida de la modalitat cursa que ha reunit a més de 200 corredors. Una cursa que enguany ha tingut una distància total de 31 km amb un desnivell acumulat de 3600 m. Una cursa amb una gran duresa i que recorre grans part dels racons de la Serra del Montsià, amb unes espectaculars vistes al Delta i a la Plana interior de la comarca montsianenca i de les poblacions del nord de Castelló.
També cal dir, que paral•lelament i a les 8.45 h s’ha donat la sortida a la modalitat marxa amb més de 400 marxadors que han conformat els quasi 700 participants que hi ha hagut en aquesta edició. Una marxa amb la no menyspreable distància de 18 km i un desnivell acumulat de 1500 m.
Amb aquest guió es va donar la sortida a la cursa, una cursa molt dura que transcorria per la serra del Montsià i que tenia diverses pujades i baixades molt tècniques amb un elevat desnivell i que va fer suar de valent als participants. A nivell masculí, es va imposar el Josep Ma Pijuan del Borges Trail amb una espectacular marca de 3:09:16 i que va entrar acompanyat a l’arribada pel Xavier Sánchez del UEC Anoia qui acabaria deixant-se només 4 segons més, va acabar de completar el podi un ebrenc, en aquest cas el corredor independent Ramon Curto amb una bona marca de 3:12:59.
En aquesta edició també s’han de destacar les excel•lents marques dels corredors canareus, especialment del Juanjo Oliva 4t classificat de la general amb un temps de 3:13:54 i seguit a la línia d’arribada de Josep Bel amb 3:15:33, fet que mostra l’excel•lent nivell de corredors que estan sortint de l’AE Alcanar i que són el fruit de l’afició a les curses de muntanya que s’ha creat en aquesta població.
Pel costat femení, la campiona de l’any anterior, la xertolina Ragna C. Debats (CE Xerta) es va mostrar molt superior a la resta de participants femenines, revalidant d’aquesta manera el títol, rebaixant la seva marca en quasi 15' i de passada baixar de les 4 hores amb un crono de 3 h 52’, seguida de la incansable Lucia Caballero de la UEC Anoia amb 4h 10’ i de l’Ana Ortega (CD Misjueves) amb 4h 21’.
També mereix especial atenció l’actuació femenina local amb l’Eva Ma Queralt cinquena de la general amb 4h 26’, la Judit Bort amb 5h 27’ i la incombustible Rosa Reverter amb 5 h 34’, referendant d’aquesta manera el nombrós grup tant de nois com de noies que l’AE Alcanar desplaça tots els caps de setmana a les diverses curses de muntanya tant catalanes com de la resta de l’estat, aconseguint molts èxits tan individuals com col•lectius que el darrer any van portar a aquest club a aconseguir la segona posició del Campionat de Catalunya per equips celebrat en la nostra població i el 13è lloc per equips al Campionat d’Espanya.
Finalment, destacar la gran cursa de muntanya d’Alcanar que any rera any està creixent fruit del treball de molts anònims, gent col•laboradora, empreses i institucions que han vist en aquesta activitat una excel•lent aparador del poble d’Alcanar i la seva gent, així com una mostra de la serra del Montsià, la muntanya més alta del nostre prelitoral i que amaga una gran quantitat de possibilitats lligades a l’esport i a la natura. I com no, el merescut homenatge al nostre amic i company Francesc Bort (Madro) qui de ben segur estarà orgullós de veure la gran quantitat de gent que està treballant molt i bé per deixar ben alt l’esport que ell estimava: l’apassionant món de les curses de muntanya.
Des de l’organització donar les gràcies a tothom per la seva participació i col•laboració en aquesta bonica prova, també agrair especialment als companys del Trail CER la Sénia la disfressa que han lluït en aquesta cursa que ha donat un to festiu i alegre a la mateixa, i com no, animar i engrescar a tots a participar en la V Pujada que en breu començarà ja a organitzar-se i que constituirà un nou repte per aquest grup d’amics que treballen de forma àrdua, desinteressada i constant, per oferir una activitat com aquesta que lluita en pro de l’esport, del civisme i de la natura. A TOTS GRACIES!
Ruben Colell.
Any rere any, i ja en van quatre, el darrer cap de setmana de setembre es converteix en una cita obligada dintre el món de la muntanya i en una bona ocasió per desplaçar-se a la ciutat més meridional de Catalunya: Alcanar, per poder disfrutar i participar de la Pujada al Montsià – Memorial Francesc Bort (Madro) que enguany ha tingut lloc el diumenge 26 de setembre i que en aquesta ocasió ha format part del Circuit Català de Curses de Muntanya, a banda de formar part també del 3er Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre – Trofeu Pam i Toc.
Aquest conjunt de condicionants han fet reunir a la població del Montsià a nombrosos afeccionats a l’esport i, concretament, al món de les curses de muntanya, destacant la gran afluència de públic i corredors durant el transcurs del cap de setmana tenint el seu punt àlgid a les 8 del matí del diumenge quan ha tingut lloc la sortida de la modalitat cursa que ha reunit a més de 200 corredors. Una cursa que enguany ha tingut una distància total de 31 km amb un desnivell acumulat de 3600 m. Una cursa amb una gran duresa i que recorre grans part dels racons de la Serra del Montsià, amb unes espectaculars vistes al Delta i a la Plana interior de la comarca montsianenca i de les poblacions del nord de Castelló.
També cal dir, que paral•lelament i a les 8.45 h s’ha donat la sortida a la modalitat marxa amb més de 400 marxadors que han conformat els quasi 700 participants que hi ha hagut en aquesta edició. Una marxa amb la no menyspreable distància de 18 km i un desnivell acumulat de 1500 m.
Amb aquest guió es va donar la sortida a la cursa, una cursa molt dura que transcorria per la serra del Montsià i que tenia diverses pujades i baixades molt tècniques amb un elevat desnivell i que va fer suar de valent als participants. A nivell masculí, es va imposar el Josep Ma Pijuan del Borges Trail amb una espectacular marca de 3:09:16 i que va entrar acompanyat a l’arribada pel Xavier Sánchez del UEC Anoia qui acabaria deixant-se només 4 segons més, va acabar de completar el podi un ebrenc, en aquest cas el corredor independent Ramon Curto amb una bona marca de 3:12:59.
En aquesta edició també s’han de destacar les excel•lents marques dels corredors canareus, especialment del Juanjo Oliva 4t classificat de la general amb un temps de 3:13:54 i seguit a la línia d’arribada de Josep Bel amb 3:15:33, fet que mostra l’excel•lent nivell de corredors que estan sortint de l’AE Alcanar i que són el fruit de l’afició a les curses de muntanya que s’ha creat en aquesta població.
Pel costat femení, la campiona de l’any anterior, la xertolina Ragna C. Debats (CE Xerta) es va mostrar molt superior a la resta de participants femenines, revalidant d’aquesta manera el títol, rebaixant la seva marca en quasi 15' i de passada baixar de les 4 hores amb un crono de 3 h 52’, seguida de la incansable Lucia Caballero de la UEC Anoia amb 4h 10’ i de l’Ana Ortega (CD Misjueves) amb 4h 21’.
També mereix especial atenció l’actuació femenina local amb l’Eva Ma Queralt cinquena de la general amb 4h 26’, la Judit Bort amb 5h 27’ i la incombustible Rosa Reverter amb 5 h 34’, referendant d’aquesta manera el nombrós grup tant de nois com de noies que l’AE Alcanar desplaça tots els caps de setmana a les diverses curses de muntanya tant catalanes com de la resta de l’estat, aconseguint molts èxits tan individuals com col•lectius que el darrer any van portar a aquest club a aconseguir la segona posició del Campionat de Catalunya per equips celebrat en la nostra població i el 13è lloc per equips al Campionat d’Espanya.
Finalment, destacar la gran cursa de muntanya d’Alcanar que any rera any està creixent fruit del treball de molts anònims, gent col•laboradora, empreses i institucions que han vist en aquesta activitat una excel•lent aparador del poble d’Alcanar i la seva gent, així com una mostra de la serra del Montsià, la muntanya més alta del nostre prelitoral i que amaga una gran quantitat de possibilitats lligades a l’esport i a la natura. I com no, el merescut homenatge al nostre amic i company Francesc Bort (Madro) qui de ben segur estarà orgullós de veure la gran quantitat de gent que està treballant molt i bé per deixar ben alt l’esport que ell estimava: l’apassionant món de les curses de muntanya.
Des de l’organització donar les gràcies a tothom per la seva participació i col•laboració en aquesta bonica prova, també agrair especialment als companys del Trail CER la Sénia la disfressa que han lluït en aquesta cursa que ha donat un to festiu i alegre a la mateixa, i com no, animar i engrescar a tots a participar en la V Pujada que en breu començarà ja a organitzar-se i que constituirà un nou repte per aquest grup d’amics que treballen de forma àrdua, desinteressada i constant, per oferir una activitat com aquesta que lluita en pro de l’esport, del civisme i de la natura. A TOTS GRACIES!
Ruben Colell.
divendres, 27 d’agost del 2010
Molta sort a tots!
Volem desitjar molta sort a tots els canareus, i a tots els corredors en general, que en els pròxims dies realitzaran alguna sortida/cursa; com per exemple, els desplaçats a Chamonix per participar en la UTMB 2010 o els que recorreran en menys de 24 hores el Parc d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici en la Carros de Foc Skyrunner... A tots ells, molta sort i ànims des de l'A.E.ALCANAR.
Per cert, en la foto podem veure a alguns dels desplaçats a Chamonix, foto cedida per Juan Jose Oliva.
dissabte, 21 d’agost del 2010
Adolf Aguiló: «Siempre he sido como una cabra de monte»
Cada fin de semana un pelotón de corredores se enfrenta al Pedraforca, al Matagalls. Debe ser adictivo, porque se empieza coronando una colina y se acaba conquistando un cerro. Así se inició Adolf Aguiló. Lo veo en un bar de Alcanar, su ciudad. Sus copas decoran las paredes.
–Póngame en situación.
–Medianoche en el Mont Blanc y 166 kilómetros por delante. Son horas de soledad, de correr, de escalar. ¡En toda la carrera subes 9.600 metros!
–¿Y se alarga?
–La carrera se puede hacer en 46 horas, pero espero acabarla en 25.
–¿Cuándo es la cita?
–El próximo viernes. Voy con la selección catalana. El año pasado no puede acabarla: eran las cuatro de la madrugada y me equivoqué de camino.
–Cuénteme, ¿cómo empezó?
–A los 24 años, unos amigos me invitaron a correr marchas de resistencia. En ese tiempo, no practicaba ningún deporte. Había jugado a fútbol con los amigos. Me aficioné y luego vinieron las carreras. ¡La primera fue en La Molina!
–De eso hace 12 años.
–Y ahora soy uno de los que más corren: cada año hago entre 25 y 30 carreras. Los que están a mi nivel se preparan unas 10 carreras al año.
–Y empezó ganando.
–Sí. Siempre había estado entre los cinco primeros, pero este año he tenido muchos problemas.
–Primero en la Transgrancanaria. Tercero en la del Aneto... y suma y sigue. ¿Es una afición?
–Corro porque me gusta. Es una afición. ¡No tengo patrocinador y tampoco lo quiero! Trabajo de albañil.
–¿Por qué la larga distancia?
–¡Prefiero correr 100 kilómetros! Con las cortas, ¿qué haces? Sufres dos horas y luego no le das importancia. Pero si corres 12 o 13 horas sabes lo que te ha costado acabar la carrera por la montaña.
–Es su pasión...
–No sé, es lo que me sale de dentro.
–Ya lo vaticinó una maestra.
–[Se ríe] Me decía que iba por donde suben las cabras. ¿Ha estado en la ermita del Remei, en Alcanar?
–Sí.
–[Se ríe] Cuando tenía 7 años nunca subía por el camino.
–Ahora se ha puesto de moda.
–Es verdad. Hace 10 años éramos cuatro locos y en las Terres de l'Ebre, por ejemplo, solo había una carrera al año. ¡Ahora hay 17!
–¿Cuándo se entrena?
–Trabajo hasta las 19.00 horas y luego entreno unas tres horas.
–¡En la oscuridad!
–Sí, tarde o temprano tienes que lanzarte a la noche porque sabes que luego, en alguna carrera, estarás solo y que todo estará oscuro.
–Perdone, ¿pero no le da miedo?
–La verdad es que me gusta: te acostumbras a los ruidos raros, a los ojos que te miran, a los jabalís y a ver alguna que otra cosa rara.
–Ruidos, ojos, cosas raras.
–Los ojos son los de los animales que te observan y los jabalís, pobres, se asustan más que yo.
–¿Y las cosas raras?
–Si las ves, ¡sales corriendo! Le cuento una anécdota: una vez vi un punto de luz que se quedó inmóvil en el aire y luego bajó a plomo. Lo vi de lejos, pero esa noche di media vuelta y me fui a casa. Un amigo también lo vio. No sabemos qué era.
–¿Cómo aguanta?
–Siempre he sido una persona bastante campante: ¡una cabra de monte! Ni voy al fisioterapeuta ni me hago masajes. Además, como y bebo lo que quiero. Solo entreno e intento ser fuerte mentalmente.
–¿Qué diferencia hay entre asfalto y montaña?
–He hecho algunos maratones, por ejemplo el de Barcelona, pero el ambiente que hay en la montaña es el de una familia. Y el asfalto, además, es más aburrido. Vas en línea recta.
–¿…?
–La montaña es la misma, pero cada vez es diferente. ¡Está viva! Durante la carrera no te puedes guiar por el reloj. A veces corres, otras escalas y otras caminas porque no puedes hacer nada más. Es una competición con uno mismo.
–Y dice que este año está cansado.
–Sí, ha sido un mal año. Ahora me voy de vacaciones; bueno, me voy a correr a los Pirineos con un amigo. La semana que viene iré al Mont Blanc y después descansaré. Si te acostumbras a estar a un nivel, es difícil no estar ahí.
Viernes, 20 de agosto del 2010, El Periódico.
–Póngame en situación.
–Medianoche en el Mont Blanc y 166 kilómetros por delante. Son horas de soledad, de correr, de escalar. ¡En toda la carrera subes 9.600 metros!
–¿Y se alarga?
–La carrera se puede hacer en 46 horas, pero espero acabarla en 25.
–¿Cuándo es la cita?
–El próximo viernes. Voy con la selección catalana. El año pasado no puede acabarla: eran las cuatro de la madrugada y me equivoqué de camino.
–Cuénteme, ¿cómo empezó?
–A los 24 años, unos amigos me invitaron a correr marchas de resistencia. En ese tiempo, no practicaba ningún deporte. Había jugado a fútbol con los amigos. Me aficioné y luego vinieron las carreras. ¡La primera fue en La Molina!
–De eso hace 12 años.
–Y ahora soy uno de los que más corren: cada año hago entre 25 y 30 carreras. Los que están a mi nivel se preparan unas 10 carreras al año.
–Y empezó ganando.
–Sí. Siempre había estado entre los cinco primeros, pero este año he tenido muchos problemas.
–Primero en la Transgrancanaria. Tercero en la del Aneto... y suma y sigue. ¿Es una afición?
–Corro porque me gusta. Es una afición. ¡No tengo patrocinador y tampoco lo quiero! Trabajo de albañil.
–¿Por qué la larga distancia?
–¡Prefiero correr 100 kilómetros! Con las cortas, ¿qué haces? Sufres dos horas y luego no le das importancia. Pero si corres 12 o 13 horas sabes lo que te ha costado acabar la carrera por la montaña.
–Es su pasión...
–No sé, es lo que me sale de dentro.
–Ya lo vaticinó una maestra.
–[Se ríe] Me decía que iba por donde suben las cabras. ¿Ha estado en la ermita del Remei, en Alcanar?
–Sí.
–[Se ríe] Cuando tenía 7 años nunca subía por el camino.
–Ahora se ha puesto de moda.
–Es verdad. Hace 10 años éramos cuatro locos y en las Terres de l'Ebre, por ejemplo, solo había una carrera al año. ¡Ahora hay 17!
–¿Cuándo se entrena?
–Trabajo hasta las 19.00 horas y luego entreno unas tres horas.
–¡En la oscuridad!
–Sí, tarde o temprano tienes que lanzarte a la noche porque sabes que luego, en alguna carrera, estarás solo y que todo estará oscuro.
–Perdone, ¿pero no le da miedo?
–La verdad es que me gusta: te acostumbras a los ruidos raros, a los ojos que te miran, a los jabalís y a ver alguna que otra cosa rara.
–Ruidos, ojos, cosas raras.
–Los ojos son los de los animales que te observan y los jabalís, pobres, se asustan más que yo.
–¿Y las cosas raras?
–Si las ves, ¡sales corriendo! Le cuento una anécdota: una vez vi un punto de luz que se quedó inmóvil en el aire y luego bajó a plomo. Lo vi de lejos, pero esa noche di media vuelta y me fui a casa. Un amigo también lo vio. No sabemos qué era.
–¿Cómo aguanta?
–Siempre he sido una persona bastante campante: ¡una cabra de monte! Ni voy al fisioterapeuta ni me hago masajes. Además, como y bebo lo que quiero. Solo entreno e intento ser fuerte mentalmente.
–¿Qué diferencia hay entre asfalto y montaña?
–He hecho algunos maratones, por ejemplo el de Barcelona, pero el ambiente que hay en la montaña es el de una familia. Y el asfalto, además, es más aburrido. Vas en línea recta.
–¿…?
–La montaña es la misma, pero cada vez es diferente. ¡Está viva! Durante la carrera no te puedes guiar por el reloj. A veces corres, otras escalas y otras caminas porque no puedes hacer nada más. Es una competición con uno mismo.
–Y dice que este año está cansado.
–Sí, ha sido un mal año. Ahora me voy de vacaciones; bueno, me voy a correr a los Pirineos con un amigo. La semana que viene iré al Mont Blanc y después descansaré. Si te acostumbras a estar a un nivel, es difícil no estar ahí.
Viernes, 20 de agosto del 2010, El Periódico.
dimarts, 25 de maig del 2010
Benvinguda!
Hola companys/es,
Després de parlar-ne més i més cops, ja tenim el blog !! Aquest ha de ser l'espai on ens comuniquem i comentem aquelles coses que ens interessin, poder-les debatre i expressar la nostra opinió sobre qualsevol tema.
El blog ha de ser un punt de trobada entre tots i totes, la única que no hi podrà assistir és la nostra estimada rubia (anomenada Estrella), la coneixeu no???? Ella és la única a la que hem de trobar a faltar en aquest espai, perquè a la resta ens agradaria que hi fossiu una part més.
Aquest grup, format per homes i dones, corredors/es, amics i amigues, acompanyants, families... ha de tenir una gran cohesió, perquè per damunt de l'eix comú que ens ha unit (el córrer), la força del grup s'ha de mantenir gràcies al respecte d'uns amb els altres, a l'amistat... i a munt de qualificatius més, els quals hem de vetllar per mantenir-los ben vius.
Que us sembla? Us animeu? Feu-ne la màxima difusió
Gràcies...
Després de parlar-ne més i més cops, ja tenim el blog !! Aquest ha de ser l'espai on ens comuniquem i comentem aquelles coses que ens interessin, poder-les debatre i expressar la nostra opinió sobre qualsevol tema.
El blog ha de ser un punt de trobada entre tots i totes, la única que no hi podrà assistir és la nostra estimada rubia (anomenada Estrella), la coneixeu no???? Ella és la única a la que hem de trobar a faltar en aquest espai, perquè a la resta ens agradaria que hi fossiu una part més.
Aquest grup, format per homes i dones, corredors/es, amics i amigues, acompanyants, families... ha de tenir una gran cohesió, perquè per damunt de l'eix comú que ens ha unit (el córrer), la força del grup s'ha de mantenir gràcies al respecte d'uns amb els altres, a l'amistat... i a munt de qualificatius més, els quals hem de vetllar per mantenir-los ben vius.
Que us sembla? Us animeu? Feu-ne la màxima difusió
Gràcies...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)